A la indústria tèxtil, el polièster (fibra de polièster) i la viscosa (home - fibra de cel·lulosa) són dos teixits comuns sintètics i regenerats de fibra. Difereixen significativament en les seves fonts de matèries primeres, propietats físiques i aplicacions.
Matèries primeres i procés de producció
El polièster és un producte aigües avall de la indústria petroquímica. Es produeix mitjançant la polimerització de l’àcid tereftalic i l’etilenglicol per formar xips de polièster, que després es fonen - filades. És una fibra química completament sintètica. La viscosa, en canvi, està feta a partir de fibres de cel·lulosa natural com ara llindes de fusta i cotó. Després de tractaments químics com l'alcalització i la sulfonació, es dissol i es gira en una fibra de cel·lulosa regenerada, conservant algunes de les propietats de les fibres naturals.
Comparació de propietats físiques
Les característiques destacades del polièster són la gran resistència, la resistència a l’abrasió i la resistència a les arrugues. La seva densa estructura de fibra resisteix a la deformació i ofereix una excel·lent estabilitat química, resistència als àcids, alcalis i llum solar. Tot i això, el polièster té una mala absorció d’humitat (una humitat que recupera només aproximadament el 0,4%), és propens a l’electricitat estàtica i ofereix un confort limitat. En canvi, la viscosa té una excel·lent absorció d’humitat (una recuperació d’humitat del 13%-15%), transpirabilitat propera a la del cotó i una sensació suau i suau, que la fa adequada per a roba íntima. Tot i això, la viscosa té una baixa resistència humida, es redueix fàcilment i es deformen després de ser utilitzada en aigua i una mala resistència a l’abrasió, fent -la menys duradora que el polièster.
Funcions i aplicacions
A causa de la seva durabilitat i cura fàcil, el polièster s’utilitza àmpliament en roba esportiva, equips a l’aire lliure, tèxtils domèstics (com les cortines i els teixits de sofà) i aplicacions industrials (com el cordó de pneumàtics). La viscosa, per la seva banda, s’utilitza habitualment en roba còmoda com samarretes, vestits i roba interior per la seva pell - que és amable i drapeabilitat. També es barreja sovint amb cotó i roba per millorar la sensació del teixit. A més, Viscosa té excel·lents propietats de tintura, donant lloc a colors més brillants que el polièster.
Diferències ambientals i de costos
Des d’una perspectiva de sostenibilitat, tot i que la viscosa deriva de la cel·lulosa natural, la seva producció requereix una gran quantitat de productes químics, cosa que pot causar contaminació. Si bé el polièster és un producte petroquímic, és reciclable i els processos moderns redueixen gradualment el consum d’energia. En termes de cost, el polièster és generalment més barat que la viscosa a causa de la seva font de matèria primera estable.
En resum, el polièster i la viscosa tenen els seus avantatges, i l’elecció s’hauria de fer basant -se en necessitats específiques, pesant el rendiment, la comoditat i els escenaris d’ús.
